El Conductisme: Es tracta d'una de les primeres teories d'aprenentatge, nascuda aproximadament a l'any 1890, a través de les investigacions d'autors com Pavlov, Watson i Skinner. Aquestes investigacions anaven centrades, tal i com diu el nom, en la conducta de l'individu. S'intenta esbrinar la manera de controlar aquesta conducta a través de "premis" o "càstigs", que permeten identificar al subjecte a aprendre el que ha de fer i el que no, de manera que identifiqui el bon i el dolent comportament.
Segons aquesta teoria, el subjecte només reconeix el càstig i el premi. És a dir, no reflexiona ni raona sobre la seva conducta i el seu sentit. Es comporta d'una manera pràcticament passiva sota les ordres i els raonaments del educador, que l'educant no arriba a comprendre. El conductisme no es centra en els processos cognitius que l'alumne ha d'aprendre a utilitzar per cercar respostes, sinó que mira la conducta o resultat final que ha imposat pràcticament al nen.
El Cognitivisme: L'objectiu d'aquesta teoria és l'estudi dels processos mentals que intervenen en la formació del coneixement a partir de la informació que rebem dels sentits (emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar...)
Sorgeix a
partir de les aportacions d'autors com: Vigotsky, Piaget o Bandura. Es
centraven en la formació d'esquemes mentals per part del subjecte, la seva
re-organització de la informació a partir de la seva pròpia experiència. Són
exemples d'aprenentatge cognitiu el JClic o els Quaderns Virtuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada