diumenge, 23 de juny de 2013

DMED: Les noves metodologies amb les TIC.

Per parlar de les noves metodologies que s'utilitzen amb l'arribada de les TIC a les escoles, cal que comencem a parlar d'un nou terme d'aprenentatge:

Es tracta del connectivisme. Complex en la definició, veiem el connectivisme com una forma d’aprenentatge, iniciada al 1990 i enfocada cap al futur, posterior al conductisme i al constructivisme, que veu l’aprenentatge a través de les connexions de xarxes socials a Internet.
Alguns aspectes de l’aprenentatge en el connectivisme:
Caòtic. D’una manera desordenada no respon a les exigències del paquet curricular de les institucions.
Continu. De forma permanent entre nosaltres i de cara al futur. Si vas perdre el tren del constructivisme…Posat les piles!
Cocreació del coneixement. Tots som aprenents i podem aportar a tot el sistema perquè compartim la informació a la xarxa, encara que no en siguem conscients de vegades.
Complex: Participar en la xarxa té implicacions. Existir és participar. Es produeixen canvis constants que evolucionen i evolucionaran aquest terme.
És molt important crear la xarxa a través del qual comunicar aprenentatge. El connectivisme és crear xarxes i navegar per elles. Participar activament en aquestes dues accions és quasi més important que adquirir el mateix coneixement.

Observar i realitzar pràctiques amb èxit.
Involucrar-se i reflexionar sobre la pràctica.
Auto regular-se.

El rol o les orientacions que ha de seguir el mestre en el procés d’aprenentatge en el connectivisme és:

Involucrar-se en una comunitat.
Ensenyar a construir la xarxa i a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.
Actuar com a guia; ensenyar a comunicar-se adequadament, a demanar ajuda a experts i a filtrar la informació o vetar un recurs.

Ara ja sabem algunes coses sobre el connectivisme, un terme que al meu parer sentirem en el futur cada cop més. Aquest visionat m’ha aportat un nou concepte d’aprenentatge. Ens pot aportar eines i recursos que podem utilitzar a les escoles. Evolutivament cada cop ens trobarem amb més canvis. Darwin deia que l’adaptació es igual a la supervivència. Haurem d’assimilar i aprendre del connectivisme no sigui que se’ns mengi el tren de les tecnologies.

DMED: L'Impacte social de la introducció de les TIC a les escoles.

En aquesta entrada intentaré fer un anàlisi, si més no vinculat a una reflexió personal, de l'utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les escoles, i l'impacte que han tingut socialment, així com la meva experiència personal en aquest àmbit i els entorns d'aprenentatge que l'envolten.

Vivim en una societat i en un món que les competències digitals en el dia a dia cada vegada són més claus per l'adaptació.  En un món cada cop més tecnològic, on les persones sense aquest coneixement presenten un futur incert. La nostra pregunta és la següent: Com les TIC, ens poden ajudar, millorar o innovar l'educació, o més concretament, la meva aula didàctica?

Es cert que les TIC ens ofereixen una sèrie de recursos (que hem anat veient), que posats en pràctica poden ajudar a un aprenentatge més significatiu o innovador. Personalitzen el coneixement i dinamitzen el grup, són un suport per el mestre i una font d'informació àmplia i molt accessible.

Però, són viables aquestes ajudes? ens ofereixen una millor educació o un aprenentatge més vàlid? La meva resposta és Si. Penso que el bon ús sempre desencadena unes bones conseqüències. Un mestre que estigui preparat a ensenyar i aprendre a través d'aquestes eines sempre millorarà la qualitat de l'aula. Per tots els motius que els recursos ens ofereixen. Aleshores cal que hi hagi un assoliment d'una sèrie de competències informàtiques per part del docent, que sigui capaç de transmetre-les adequadament als seus alumnes perquè integrin millor i complementin el seu aprenentatge.

La societat és cada dia més exigent. Hi ha escoles que no tenen el material bàsic per l'integració tecnològica. És un problema que s'ha de solucionar ràpidament i quan abans millor. Si volem uns futurs ciutadans que coneguin el món Web i es desenvolupin a través d'ell, hem d'actualitzar tot el context que l'envolta. Com ja he dit, el mestre és el primer element que s'ha d'actualitzar. El nen o alumne, s'anirà adaptant a ell fàcilment en el seu procés de creixement, incorporant les TIC en el seu aprenentatge i en la seva vida social,  només així podrem anar presumint d'estar formant  l'alumne 2.0 en un món 2.0.