dimecres, 30 de desembre de 2009

Projecte Telemàtic

Que és un projecte telemàtic? Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres persones, escoles, centres, equips... i intercanviar-ne els resultats per Internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació global per Internet, s'utilitzen eines o programes propers a fòrums, xats, blocs, etc... que permeten el intercanvi i la gestió de la informació cooperativa.

Es realitza a partir d'unes ordres guiades d'un superior, però el realitzador ha d'anar seleccionant i analitzant la informació per mitjà de la xarxa, de manera que quedi perfectament organitzada i discutida per tots. Permet la comunicació instantània entre els realitzats i això fa que moltes de les decisions presses en el treball siguin de diferents opinions. Afavoreix el treball conjunt.

Igual que una WebQuest, el projecte telemàtic requereix una avaluació posterior amb el superior que ens permet un anàlisis complet i una valoració del nostre treball.

Webquest

Que és una Webquest? Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Un grup de persones treball cooperativament per trobar una resposta a un problema o una qüestió plantejada. El meu exemple de webquest seria esbrinar com va morir la Marilyn Monroe. Un dubte universal, (Crec que les WebQuest només es refereixen a temes poc tractats, però em permet incloure aquest) en el qual si trobéssim la resposta aportaríem més informació al tema, és la principal diferència d'una webquest.
Un grup de persones treballaria conjuntament recollint documents i realitzant entrevistes fins a trobar la resposta. Seria un treball d'investigació més que anàlisis, i reconeguem-ho, si ho esbrinéssim trionfaríem.

M'ha semblat una proposta interessant les WebQuest. aporten informació de temes desconeguts que fa enriquir la cultura universalment i que si està plantejada dins de l'àmbit de telecomunicacions i Internet pot donar a l'abast informació privilegiada per a molts sectors. També he trobat molt important el punt d'avaluar seriosament el treball realitzat, el fet de fer una bona avaluació ens permetra calcular el valor d'aquella investigació i serà fonamental per la modificació o l'acceptació final d'aquesta.


dimarts, 29 de desembre de 2009

APRENENTATGE I TIC.

En la sessió de TIC sobre l'ordinador com a instrument d'aprenentatge vam observar els diferents tipus de papers que té l'ordinador en aquest cas:

. De tutor.
. D'alumne.
. D'eina.
. De simulador.

Havíem de justificar la relació entre les experiències d'aprenentatge i les metàfores de Crook. Charles Crook és l'autor d'un llibre anomenat "Ordenadores y aprendizaje colaborativo".

La metàfora tutorial:
Hi han molts casos en que l'ordinador avalua els resultats de l'alumne i exerceix la funció de tutoritzar les accions d'aquest alumne per una finalització òptima. Programes com el JOCLIC o d'altres similars podrien fer aquesta tasca de bona manera, sempre i quant no ens acabessin substituint!!

La metàfora de la construcció:
En aquest cas l'ordinador actua d'una manera que ha de ser l'alumne el que intenta resoldre pels seus mètodes el problema pactat. És un procés de construcció d'aprenentatge a partir dels passos que l'alumne segueix.
Un exemple d'això seria el LOGO on el programa obeeix les ordres del que l'executa fent la funció metafòrica de la construcció.

La metàfora del laboratori:
Aquesta funció seria molt similar a la metàfora de la construcció amb l'única diferència de tenir un grau de llibertat menor. L'alumne, amb l'ordinador pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous, així com el LOGO permet una creació de nous paràmetres.

Programes de simulació. Representen situacions irreals, o socials, en las que nosaltres hem d'actuar segons el nostre criteri. Són programes amb menys llibertat que el LOGO però que estan perfectament adaptats per complir una situació real.

Aquesta situació real de la tecnologia és la que fa que sorgeixin els problemes en contra la simulació. Una simulació massa extrema en algun punt dels problemes socials farà que la simulació crei situacions de desacord, per exemple jocs com "Torrente", "GTA", "Larry's Beach" , etc... són jocs que han creat molta polèmica per la realitat de la seva simulació.

La metàfora de la caixa d'eines:
Per últim, la utilització de l'ordinador com una eina d'ajuda. L'ordinador és una eina que ens resol molts dels nostres problemes, ens ajuda i està capacitat per fer una serie de grans tasques. Programes de so, d'imatge, calculadores, programes de disseny...tot tipus d'eines per optimitzar i enriquir els nostres treballs i els nostres coneixements.

L'Ordinador és com una caixa d'eines que dia dia que l'utilitzem ens ajudarà en les diferents tasques rutinàries que puguem fer servir.



dilluns, 28 de desembre de 2009

Últimes recitacions, últims debats i últims treballs de territorri.

Últimes classes abans de les vacances de nadal i dels examens que evaluaran el curs. Ha passat molt ràpid tot però ja estem aquestes alçades. Els últims dies de classe els companys exposen els seus últims treballs, jo ja els vaig exposar tots al principi així que aquest dies no havia de fer pràcticament res.

En el meu grup, gent com el Didier i el Jordi o el Marc i el Sergi, tanquen les exposicions de territori a l'últim dia de l'aula. M'ha agradat molt l'exposició del Didier i el Jordi sobre el camp nou, tot i que era un tema que ja el coneixia m'ha agradat recordar els aspectes del barça i el camp nou, el seu estadi.

Els debats de dijous tanquen una lligueta amigable de debats sobre diferents temes de la cultura d'avui. Crec que els grups s'han près seriosament aquesta lligueta i han aportat aspectes positius al grup en general,ha sigut una experiència positiva a valorar. Per últim, abans de debatre els alumnes que faltaven van recitar les poesies o textos que s'havien après de memòria. Podia ser un text literari, algun discurs o conte, o una recitació creativa oral.


RECITACIÓ I DEBAT PER GRUPS.

Nervis nerviosos...

Per la recitació de COED vaig decidir utilitzar la creativitat i fer una recitació artística d'un acudit molt llarg i molt bó del Eugenio. Havia de fer una imitació de la veu russa fent la r una mica extranya que li donava un toc humorístic molt bo i anva intercalant les veus espanyoles i russes simultàneament. La recitació va durar uns 2 minuts i va fer riure a la classe en general.Al meu parer, em va sortir una bona recitació.

Pel que fa el debat,el nostre grup va debatre durant 8 minuts si la llei de l'ensenyança obligatòria a les escoles havia de ser fins els 18 anys o fins els 16. Cadascú defensava de manera certa el seu bàndol i durant uns 3 minuts exposava a la seva classe les seves opinions.

El nostre grupo es va defensar d'una manera coordinada i organitzada, de manera que el temps va quedar totalment acord el establert abans i el debat en si va estar molt ben exposat.

Exposició de territori.

El treball de territori el vaig elegir fer-lo amb el Carles Fernàndez Soto, perquè és un noi que em complemento molt bé amb ell i ens entenem alhora de fer treballs comuns. El títol del treball és "del lloc on venim", volíem fer una descripció dels llocs més interessants de Badalona i Sant Joan Despí que són els nostres dos territoris personals, però a causa de l'allargada del temps vam decidir fer-ho només de Sant Joan Despí.

Al meu parer, ens va sortir una exposició bastant fluïda, ho havíem treballat bastant, el Carles es va dedicar a introduir Sant Joan Despí com a poble i informació demogràfica i jo, vaig destacar els llocs més interessants alhora de visitar el poble a una persona desconeguda.

Els dos vam quedar satisfets del treball fet.

COSMOCAIXA.

Últim dia de la setmana d'activitats extraordinaries,
el grup de seminari 5 visita el cosmocaixa per complir la visita al museu o centre que requereix la semana extraòrdinaria.

Visitem el Cosmocaixa del costat de la universitat i ens tracten fenomenalment bé, oferin-nos tots els seus serveis i mostran un tracte molt bó. La visita ens sembla a tots molt bona i marxem d'allà amb un Marià molt content i un grup molt alegre.

Cal dir que ja hi havia anat moltíssims cops i ja el tenia molt vist, perìo tot i així m'ha agradat molt tornar amb el meu grup de seminari.

Escola Llor de Sant Boi de Llobregat i la Masia del F.C.Barcelona.

Segon dia de la setmana d'activitats extraordinaries. Avui hem toca anar amb la Vanessa Tarragona a l'escola Llor de Sant Boi de Llobregat. Tota la meva família és de Sant Boi així que no tinc cap problema de localitzar l'escola i d'informar-me sobre ella. El meu pare hem diu que és l'escola de Sant Boi amb més prestigi i que compte amb uns grans terrenys exteriors.

Només arribar ja m'en adono de la raó que té. L'escola té totes les instalacions possibles, piscina, camp de futbol, gimnàs, camp de rugby, pati gegant, tot tipus d'aules... sembla una mena de ciutat, no una escola.

Tant la Vanessa com jo quedem sorpressos de les instalacions de l'escola i ens disposem a fer la nostra primera pràctica amb la Silvia, una noia de tercer, i el professor titular que es diu Xavi. Els nens i nenes es mostren entussiasmats amb aquest mestre, fan bromes, juguen amb ell, riuen...però no perden mai el ritme de treball i tots fan el exercici que els manen de manera lúdica però treballadora. La Vanessa i jo aprofitem per fer la nostre primera intervenció i respndre alguns dubtes que tenen els nens sobre les fraccions. Acaba la classe i tant la Vanessa i jo ens mostrem satisfets.

Segona classe, tot canvia. Arriba un professor molt tancat i estricte. Els nens canvien la seva actitud alegre per una actitud trista i passiva. El professor mana exercicis i no mostra cap interés pels dubtes dels alumnes i per la correcció dels exercicis d'aquests. La Vanessa i jo no intervenim i el clima de la classe decau en aburriment i passivitat. Anotem les diferències de l'actitud de cada professor i observem que l'actitudf de cada nen depén en molta part de l'actitud de cada professor.

La resta del dia fem educació física al gimnàs amb dos professors diferents i no tenim gaire participació. Em sobte molt que la classe es faci amb anglés, però ho trobo correcte. Els nens els hi agrada molt la educació física i fan molts jocs en que estàn en activitat constant.

Ha sigut el dia més interessant de la setmana i m'ha agradat molt aquesta experiència.



Tercer dia de la setmana d'activitats extraordinàries. Un grup d'uns 15 estudiants es dirigeix a la masia del F.CBarcelona per entendre i conèixer l'educació i els estudis que reben els jugadors que passen a formar part del Barça. Ho trobu una visita molt interessant en que l'encarregat ens ensenya la estructura de la masia i ens diu que el barça és un equip que mira pel futur educatiu dels nens que viuen a la masia.

Em sobta molt de veure molts jugadors de futbol a les fotos de la masia, però em sobta més el fet de veure una gran cantitat de nens que no s'ha sentit a parlar mai d'ells i que no han aconseguit trionfar en el món del futbol. Per això és molt important que clubs com el Barça es preocupin dels estudis dels nens que no arribaran al futbol professional i puguin tenir una sortida laboral digna a part d'aquest esport.

Una sortida molt interessant.

Conferència Eulàlia Bosch.

Primer dia de la setmana d'activitats extraòrdinaries a la universitat. Va fer una conferència l'Eulàlia Bosch "fer de mestre", que em va sorprendre molt.

Primer de tot, jo no vaig assistir a la conferència en directe, els dilluns al matí no puc, però quan el XavierÀvila ens la va passar em va semblar una conferència totalment equivocada del que jo m'havia pensat. Jo pensava que seria com una mena de "veterana de guerra" en aquesta professió que ens donaria consells, exemples i anècdotes del llarg de la seva vida professional que ens ensenyarien a conviure i a tenir un tracte més fàcil amb els nens.

L'Eulàlia Bosch però, ens va donar una conferència en que sortien moltes imatges i molt d'art i la manera que ho podíem relacionar amb els infants i enriquir la seva pròpia curiositat. Això si, va demostrar una gran capacitat de reflexió i elecció perquè totes aquestes imatges estaven elegides amb cura i predisposició a un objectiu posterior a complir.

M'ha semblat una conferència molt interessant i com he dit abans, sorprenent.